# Historia d'Envall > [!noteinfo] > [[../Info/Marco Noris|Marco Noris]] · [[00. Enllumenant el buit|Enllumenant el buit]], projecte en fase de investigació des del [refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) ([[03. Envall|Envall]], [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]) · [[12. Info i crèdits|Info i crèdits]] · Pàgina actualitzada el 25.09.2026 · #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca #ca-lang > [!info]- Cronologia (ùltima actualització: 25.09.2026) | ANY | ESDEVENIMENT | | ---- | ---- | | 834 | Amb el [[../Fragmentarium/Toponimo\|topònim]] [[territori/Invalle\|Invalle]] se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous. [[03. Envall\|Envall]] es correspondria amb el lloc d’_Invalle_ de la interpolació de _l’auctoritas de_ l’acta fundacional del monestir de Gerri. | | 1163-1164 | Consta l’església de Sant Martí _de Evalli_ ([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)); la butlla d'Alexandre III del 1164 l'escriu _Eualli_ ([[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/73.pdf\|Onomasticon Cataloniae]]). | | 1220 | Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’([enciclopedia.cat](https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-denvall-abans-sant-marti-la-torre-de-cabdella)). | | 1359 | _Loch den Vall_ ([[materiales/Corominas, Onomasticon Cataloniae - Envall/73.pdf\|Onomasticon Cataloniae]]). | | 1380 | Al fogatge, [[03. Envall\|Envall]] consta amb 2 focs —uns 10 habitants— en poder del monestir de Santa Maria de Gerri.[^11] | | 1553 | El fogatge hi torna a comptar 2 focs, aquesta vegada amb el nom de les cases: Casa d'Arnau d'Envall i Casa de Joan Sullà.[^11] | | 1548 |Procés contra bruixes i bruixots a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]] per bruixeria a [[territori/Serraspina\|Serraspina]]. | | | Interrogatori i [procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-469) dels homes de Montcortés sobre les comes d'Envall.| | 1614 | [Queixa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193) de les universitats de Montcortés, Capestany i Bretui contra [[03. Envall\|Envall]] per pastures ([Arxius en línia](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-1193))| | 1619 | [Procés](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-95-T2-468) entre els síndics d'[[03. Envall\|Envall]], abadia de Gerri, contra els batlles de Peramea, Montcortés i altres. | | 1715 | [[territori/Certificacions d'Envall\|Certificacions]] (taxes i habitatges).| | 1718 | 35 habitants a [[03. Envall\|Envall]]. A [[territori/Serraspina\|Serraspina]] encara n'hi consten 6; el lloc es despobla al llarg d'aquell mateix segle.[^11] | | 1777 | Com a possessió de Gerri i sota l’advocació de sant Jaume, la antiga esglèsia de Sant Martí d'Envall s'esmenta com sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellvei, dependència que es manté en l’actualitat. | 1798 |Apareix la finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] en un [document de venta](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-64). | | 1812-1847 | [[03. Envall\|Envall]] i [[territori/Serraspina\|Serraspina]] tenen **ajuntament propi**, constituït arran del desplegament de la Constitució de Cadis. Se suprimeix el febrer del 1847 i s'agrega a la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta de Bellveí]], perquè la llei municipal del 1845 exigia un mínim de 30 veïns per mantenir-lo.[^11] | | 1814 |[Reventa](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-68) de la finca. | | 1830 |[[materiales/1830 - Respostes generals del terme d'Envall.pdf\|Respostes generals del terme d'Envall]] del terme d'[[03. Envall\|Envall]] [[materiales/1830 - Documentación del Catastro de Patiño.pdf\|(Catastro de Patiño)]]. | | 1831 | 54 habitants, dins el senyoriu de l'abat de Gerri.[^11] | | 1845 | _Envall_, «llamado también _Anvall_», la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] i un convent de trinitaris a [[territori/Serraspina\|Serraspina]], apareixen en el _[[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz\|Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]_ de Pascual Madoz. | | 1855 | Llei Madoz d'1 de maig: la darrera desamortització general. Les vendes s'allarguen dècades i abasten també béns de propis i comuns, que és el marc en què [[territori/Serraspina\|Serraspina]] surt a subhasta i acaba en mans de l'ajuntament de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]].[^12] | | 1892 |La finca Tussal d'[[03. Envall\|Envall]] és [comprada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-71) per Pere Vidal Gallart. | | 1897 |Debitori de José Isus Piqué veí d'[[territori/Antist\|Antist]] en favor de José Casal Rabasa pagès d'[[03. Envall\|Envall]]. | | 1910/20 |Dècada del 1910: arriba [[02. Llums a la foscor\|llum elèctrica]] a la [[08. Vall Fosca\|Vall Fosca]]. | | 1911/12 |[[territori/La Mola\|La Mola]] comença a donar lluma a la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]]. | | 1914 aprox. | Obre la [[territori/Central de Capdella\|central de Capdella]]. | | 1915 | [Demanda de desnonament](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPS211-5-T2-152) que fa Pedro Vidal contra José Casal Rabassa d'Envall de la finca anomenada Tussal. | | 1960/70 | [[files/Envall anys 60.png\|Entre el final dels '60 i el principi dels '70]] comença la fase final del [[../Fragmentarium/Despoblamiento\|despoblament]].| | 1963 | La família de la [[territori/Laura\|Laura]] de [[territori/Casa Senterada\|Casa Senterada]], marxa a [[../Territorium/Barcelona\|Barcelona]] | | c. 1967 | S'obre la pista fins a [[03. Envall\|Envall]], pagada entre els veïns. L'asfaltat arriba més tard. | | 1970/80 |Decada '70 van marxar totes les families. | | 1970 |[[materiales/Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella\|Fusió voluntària de Monrós, la Pobleta de Bellveí i la Torre de Capdella]]. | | 1982 aprox.| Ningú mai més va tornar a l'estiu a Envall. | | 1984 |[Memòria elaborada](https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/ACPJ350-2-T2-150) d'una línia elèctrica a 25 Kv de la [[territori/La Pobleta de Bellveí\|Pobleta]] de Bellveí a Envall. | | 2002 |Josep Plasencia arriba a Envall i comença el repoblament. | | 2007-08 | Amb la crisi immobiliària, els primers propietaris accepten vendre: [[territori/Casa Botiguer\|Casa Botiguer]] i [[territori/Casa Joanxic\|Casa Joanxic]]. | | 2013-14 | Neix la idea d'una [[territori/Envall Coop\|cooperativa d'habitatge en cessió d'ús]]. | | 2013 | [[02. Llums a la foscor\|Arriba la llum elèctrica a Envall]] (i els vàters). | | | A [[territori/Casa Joanxic\|Casa Joanxic]], va neixer en Roi, el primer nen que va neixer a Envall després del Ramonet de [[territori/Casa Joanxic\|Casa Joanxic]]. | | 2016 |Es costitueix la [[territori/Envall Coop\|cooperativa d'Envall]]. | | 2018 | La cooperativa agafa Casa Bigodé en lloguer amb opció de compra i rep el suport de la Generalitat com a *projecte singular*. | | 2021 | S'obre al públic el [Refugi Casa Bigodé](http://refugi.envallcooperativa.cat/ca/) | | 2023 | [[00. Enllumenant el buit\|Enllumenant el buit]]. | | | La cooperativa compra [[territori/Casa Senterada\|Casa Senterada]]. | | | Envall [[territori/files/Envall-comparació 1.jpeg\|abans i ara]]. | Aquest text és el resultat d'una conversa amb el [[territori/Envall Coop#Josep Plasencia|Josep Plasencia]] sobre la història d'[[03. Envall|Envall]], que ell va reconstruir poc a poc des que es va instal·lar al poble el 2002, completada amb informacions d'altres veïns i veïnes. Llevat que s'indiqui el contrari, la veu que explica és la seva; quan qui parla en primera persona sóc jo, es diu. ^233084 Les terres d'[[03. Envall|Envall]] estan habitades des de fa milers d'anys, com testifica el [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen de la Cabaneta]], que dona nom a tot el Serrat. Aquell [[../Fragmentarium/Lloc|lloc]] màgic està just allà on, milers d'anys després, es van definir límits de terme i de comarca. El terme d'[[03. Envall|Envall]] està molt clar des de on va fins on arriba i està envoltat de termes comuns. Hi ha un terme comú aquí dalt que es diu [[territori/Serraspina|Serraspina]], que és comú amb [[03. Envall|Envall]], la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], [[territori/Beranui|Beranui]] i Gramenet (ara en ruina) i hi ha un terme comú aquí dalt que es diu Riuxou, que és d'[[03. Envall|Envall]], Montcortès, [[territori/Bretui|Bretui]] i Cabestany. Entre els dos termes comuns hi ha el petit terme d'[[03. Envall|Envall]], on hi ha vestigis de l'edat del bronze[^d1], que és just quan aquí la població de nòmades transhumants, que anaven amb el ramat, se va començar a fer sedentària. Si aquelles poblacions enterraven els seus morts als confins del terme dels pobles, és perquè hi havia algun assentament proper, perquè els termes tenen una dimensió humana i no té cap sentit anar a cultivar les patates lluny de casa. Antigament no tenia sentit tenir una terra amb un _puesto_ que no podies anar a cultivar i aquí encara les terres, totes les terres són de la gent que viu al poble. Doncs, fa molts anys que hi havia poblement aquí. Amb poblament podem parlar de 20 persones o 40 o 15, perquè és la dimensió del territori i els recursos que una àrea delimitada té a disposició. Al costat d'[[03. Envall|Envall]], hi ha la serra dels Serrats, una cabanera, una _Cañada Real_[^1], un pas públic de 70 metres d'amplitud, entre dues propietats particulars. L'interès estratègic d'aquest poble no és molt més que estar bé prop de la cabanera. Aquí vivien de l'agricultura però, com que hi passava ramat, i com que aquí hi havia una fira ramadera, això porta a pensar que una mica la tradició de les cases fortes d'aquest poble –perquè aquí hi havia una de les cases més fortes de la [[08. Vall Fosca|Vall Fosca]]–, tenia a veure amb el comerç d'animals. [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta d'[[03. Envall|Envall]], tenien moltes terres, tenien cases, paller, i una borda molt, molt gran. Quan la fira de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] ja no tenia potència, aquí guanyaven diners criant mules, que eren els tractors d'abans. Els últims que hi van viure van fer diners venent mules de Salàs. Una família podia vendre dos o tres mules a l'any, tenia més diners que un que feia [[../Themarium/Filosofia de la Terra/L'età del pane|economia de subsistencia]] total, que es criava dos corders i es bevia llet de vaca i feia una mica de gra i punt. Hi va haver una època no molt llunyana que amb una mula et pagaves la construcció d'una casa i l'activitat puntera del poble hauria tingut a veure amb el comerç d'animals. _Els Serrats_ és la cabanera més important de l'antiga transhumància d'aquesta part del Pirineu. Des d'aquí, si tu te fixes a nivell de desnivell és una pujada suau cap a les pastures de Llessui. Clar, per passar cap al Pallars Sobirà o passes pel Congost de Collegats, o passes pel Congost de Rinyà, o passes per les muntanyes. Encara es veu allà el vestigi de la que ve d'Aragó. \[indicando\] Veus aquella muntanya que té un pic que fa així i que pel mig, s'intueix un tros que no hi ha bosc? Allò és una cabanera. Passen, per dir, 5.000 ovelles i allò no és de particulars. Aquella cabanera baixa a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] puja per aquí i se'n va cap al Pallars Sobirà, i d'aquí hi ha ramals. És un pas on no hi ha finques particulars i ningú ho ha cultivat, perquè li passen els ramats. Doncs [[03. Envall|Envall]] està en un puesto bastant estratègic, un _puesto_ que antigament, quan l'economia s'hi sostenia molt amb la transhumància, era com un'_àrea d'autopista_: si per aquí passa l'autopista antiga, allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha les bordes i aqui a prop, _en vall_, hi ha el poble. O sigui, tots els ramats que venien de [[../Territorium/Lleida|Lleida]] i d'Aragó, passaven per aquí. Això era com l'_autopista_ de la transhumància. Abans no s'anava pels congostos, s'anava per les muntanyes, perquè els congostos eren perillosos, puestos on podien fer una emboscada. Per l'altre costat hi ha la Vall d'Arán, l'Alta Ribagorça... per passar els ramats cap al Pallars Sobirà passaven per aquí. De fet, la Fira Ramadera de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] als peus de l'_autopista_, té un origen molt antic i es fa als principis d'octubre, en l'època quan tornen els ramats de les pastures: els ramats baixaven per l'autopista i es trobaven aquí baix per fer compravendes. Allá a [[territori/Serraspina|Serraspina]] antigament, molt probablement fa molts anys, hi havia hagut o bé un poble, o bé algun puesto de poblament perquè hi ha una borda exageradament gran, amb tres naus i una era al mig; les bordes no són així aquí, normalment són més petites i de nau individual. ![[files/Gavín - Borda de Casa Alberto.jpg]] <span class="caption">Borda de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. Una hipòtesi és que les bordes aquesta zona tenen els seus orígens a l'antic convent de Trinitaris ([[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]]). © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> ![[files/Gavín - Borda Casa Miquel.jpg]] <span class="caption">Borda de Casa Miquel a [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002. En aquesta zona s'hi han trobat restes humanes sota lloses de pedra. El convent de trinitaris a la muntanya de Serraspina està documentat pel Madoz; les restes podrien ajudar a situar-ne l'emplaçament precís, encara no identificat. © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Quan es va fer la desamortització[^2], a mitjans de segle XIX, el ministre d'hisenda va encarregar al [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|Pascual Madoz]] un [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|diccionari enciclopèdic]][^3] on surten tots els pobles d'Espanya, colònies incloses, amb un cens i una miqueta d'història. A l'enciclopedia [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz#^41386d|surt també Envall]], llavors vivien 54 persones amb 12 cases. El que queda **confirmat documentalment** pel Madoz és que, al voltant del 1845, hi havia les ruïnes d'un convent de trinitaris a la muntanya de [[territori/Serraspina|Serraspina]], a mitja llegua de la Pobleta. La zona és avui ocupada per les bordes, però l'emplaçament precís del convent no està identificat. A aquesta dada s'afegeix el que explica la [[territori/Laura|Laura]]: l'actual edifici de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] havia estat una casa o convent de frares i, quan els frares van marxar, la família de Casa Senterada —que fins llavors vivia **al costat de** [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]]— va comprar l'edifici i s'hi va traslladar.[^tl1] El nom **Casa del Frare** apareix en altres testimonis orals; la Laura parla de la casa dels frares, però no en fixa el nom. Tampoc no afirma com un record que el retaule de Santa Anna en sortís cap a l'església: ho planteja com una possibilitat.[^tl2] Les dues dades permeten formular una hipòtesi, no confirmar-la: en algun moment d'un passat més o menys remot, la zona s'hauria pogut reconfigurar, el convent de Serraspina convertir-se en bordes i una comunitat o alguns frares baixar a Envall i instal·lar-se a la casa que després compraria Casa Senterada. El retaule de Santa Anna podria haver passat d'aquella casa a l'església, o podrien haver-lo deixat els mateixos frares. La toponímia —el Prat dels Frars i la Font de la Capella— reforça el fil religiós del territori, però no prova aquesta continuïtat institucional ni el recorregut concret del retaule. ![[files/Gavín - Font de la Capella.jpg]] <span class="caption">A [[territori/Serraspina|Serraspina]] hi ha la font de la Capella. Aquest topònim podria confirmar una presència religiosa propera - [Ubicació de la font](http://srv.icgc.cat/vissir3/index.html?6hqXUAxAP). En la foto, la font de la Capella el 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes</span> Els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] van dir que on hi ha el corral del Batlle en [[03. Envall|Envall]], abans allò era una casa molt gran, que estava junta, que es la van desfer i la van tornar a muntar i que era la casa originària del poble, la casa forta del poble i probablement l'única. Podem suposar que si encara hi ha constància del _corral de Batlle_ al clos emmurallat d'[[03. Envall|Envall]], doncs que hi havia una _Casa del Batlle_ que coincidia amb les edificacions al voltant del corral, o sigui les futures cases d'[[03. Envall|Envall]] vell: el carrer cobert, la porta, el Palancó, el corral del Batlle, [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], [[territori/Casa Capvert|Casa Capvert]], Casa Coleto, etc. ![[files/Gavín - Envall de Serraspina 2002.jpg]] <span class="caption"> [[03. Envall|Envall]] des del camí de [[territori/Serraspina|Serraspina]], 21 juliol 2002 © Arxiu Gavín de les Avellanes. A l'època encara s'apreciaven restes del clos amurallat.</span> [[03. Envall|Envall]] va ser un clos amurallat fins al segle XIX. Podien tancar el poble per defensar-lo de robatoris, pillatges, bandolers o per defensar-lo durant guerres de bàndols o guerres carlines... A dins hi havia només un carrer, que no tenia sortida, anava a una era que estava tancada. A les cases s'entrava només per el carrer interior, des de fora no hi havia portes, tret de les dues d'entrada al poble, i les úniques obertures eren petites finestres. No era una muralla però les cases feien de muralla. Les cases estan fetes a trossos, que canviaven sense cap problema per adaptar-les a noves necessitats... se casaven, fills... se juntava un troç de casa amb un altre, a vegades sense gaire sentit, hi ha cases que tenen habitacions dins d'una altra... coses aparentment il·lògiques que semblen improvisades. A dalt del poble hi ha un edifici que al pis de baix s'entra per una casa i al pis de dalt s'entra per una altra... Al refugi es veu: un dia van arribar fins allí, un altre dia van fer un troç, després van fer un altre, un altre dia movien un espai... a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]] van fer el forn al carrer com si fos un afegit a la façana. L'església de Sant Jaume és de base romànica però ha estat reformada en època barroca –barroc civil–, es va refer probablement per a donar un aire de riquesa a l'església i llavors a tot el poble, perquè la simplicitat del romànic, al segle XVII, de fons demostrava que eren pobres. Se suposa que si van arribar a reformar l'església amb aire de riquesa era perquè era un puesto pròsper o almenys de valor.Després de mirar les restes de l'Sant Jaume, la Maria Barbal va veure [[03. Envall|Envall]] amb una llum diferent i va escriure «és evident que hi hagué intenció que fos un poble viu per sempre». ## Envall al segle XX ![[files/Envall anys 60.png]] <span class="caption"> [[03. Envall|Envall]] dècada dels '60</span> <button class="center">[[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]]</button> Al principi dels anys 60 encara hi vivia tothom: 7 cases i unes 40 persones. La Maria Capdevila Cairol ([[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]]) se'n va el 1963[^cm1], el Juanito (Casa Senterada) també[^4]. Al principi del segle XX, 90 persones i 29 cases.[^jp1] Però amb la guerra dues cases van marxar, les que estaven a dalt, fora del poble —casa del Manco i casa del Chocho—, i van anar a França.[^jp2] Durant la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va pujar un cotxe de la [FAI](https://es.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3n_Anarquista_Ib%C3%A9rica) a [[03. Envall|Envall]] i l'Emiliet de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], que hi era criatura,[^jp3] es recordava que van cremar coses a l'església, bancs, quadres... ell era petit i els ajudava a tirar coses a la foguera... tots del poble acollonits... el Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]], que devia tenir quinze o disset anys,[^jp4] va agafar un sant i ho va amagar en algun puesto de la muntanya.. van salvar almenys un sant i un retaule, que ara estan a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]][^5]. Havien sentit que pujaven a cremar coses i es van apressar a salvar el que podien. Imagina't un poble als anys 30, en la muntanya sense llum i sense carretera que les vinguessin a cremar coses a l'esglesia com els devia sentar[^6]... una cosa incomprensible, no tenien idea de res, fins i tot els nens s'acordaven molt bé. Al Pallars la [[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|Guerra Civil]] va ser bastant ràpida i bastant d'ajusticiament de gent, probablement els que es van marxar devien ser rojos, com les dues cases de fora del poble. Per la carretera va passar lo mateix que amb l'electricitat, però aquesta vegada hi va haver hòsties perquè tampoc volien posar-la. Sembla que en algun moment hi havia una màquina que estava fent coses allà baix, a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] i un de la mateixa [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] va aprofitar per obrir un tros de pista fins al seu bancal.[^jp5] I quan la màquina estava allí van baixar d'[[03. Envall|Envall]] i algú de les cases fortes va donar permís per passar per el seu bancal i el pare lo va hostiar. Ningú m'ha dit qui era, però m'imagino que fos el de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]]; o ells o Casa Miquel. El vell no ho volia: no tenia cotxe, no el feien servir, ja pujaven pel camí. Anys després, un dels qui hi va intervenir ho explica des de l'altre costat.[^13] El Josep de Casa Marxant tenia un tros cap a [[03. Envall|Envall]] i no hi podia arribar ni amb tractor ni amb carro: «a la carretera hi va haver molta sort, que jo els vaig deixar passar». Els qui s'hi negaven, diu, eren el Domingo —«mai va voler deixar pas per fer la carretera»— i els propietaris dels prats. Al final la van pagar els mateixos veïns: «van pagar una misèria entre tots els veïns, però van tindre pas». La va fer l'ajuntament, no. Ell la data per la seva pròpia edat: en tenia quinze o setze quan es va obrir, i és del 1952, cosa que la situa cap al **1967**, al final dels anys seixanta.[^13] Fins llavors la canalla baixava a estudi pel [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]], per en Corriol. Les terres de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] o Miquel estan arrendades... [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] tenia unes 130 hectàrees de terra i Miquel 80 o així. Hi ha la borda de [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]], la de Joanxic, la de Mosquera que està molt lluny, aquí baix la de Botiguer (al costat del [[territori/El camí vell d'Envall|camí vell]]) i la de [[territori/Casa Capvert|Capvert]] no es sap, pot ser en ruina. Misèries, en sap moltes, però no cal explicar-les: enveges, rumors[^7]. ![[files/Gavín - Envall 2002.jpg]] <span class="caption">[[03. Envall|Envall]], 21 juliol 2002. A la esquerra, [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]]. A la dreta, [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] i Casa Miquel © Arxiu Gavín de les Avellanes. </span> Aquí a prop del refugi hi ha un codonyer, però un codonyer bord, que fa codonys així de petits i amargs. Al principi el Josep no els queia gens bé, als propietaris: les primeres vegades que se'ls va trobar era tot en pla d'amenaces —«com entris en alguna casa, com toquis alguna cosa»—, i després l'estimaven molt. Quan el van començar a conèixer, l'Emiliet li va dir: «Escolta, aquest codonyer és meu; pots collir els que vulguis, jo en colliré però tu pots collir els que vulguis». Al cap de dos mesos van venir els vells de Casa Miquel i li van dir: «Escolta, d'aquest codonyer pots collir els que vulguis, que és nostre». Ell es pensa que és d'Alberto, perquè li'n van donar permís tots dos. Curiós sobretot quan és una cosa borda que va sortir fa mil anys en un terreny abandonat: ser generós amb coses que no són teves, que magnànim. «Tu pots disfrutar del paisatge, t'autoritzo». El gir va arribar fins al final. Uns anys després va ser el mateix Emiliet qui li va vendre una casa, i la raó que li va donar no era de diners: li interessava que el Josep pogués continuar vivint a [[03. Envall|Envall]].[^jp30] Quan el Josep hi va arribar no hi havia cap lavabo en tot el poble. Els de [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]] els en van fer una de comuna: una fusta amb un forat, amb el tub que baixava per la façana i sortia a l'hort. Tots els altres anaven al corral, entre dues vaques o dos animals. El primer vàter del poble el va instal·lar ell mateix: «la primera persona que va cagar sentada en una tassa»[^8]. Hi havia dos forns, a [[territori/Casa Botiguer|Casa Botiguer]], i a [[territori/Casa Alberto|casa Alberto]] i feien torns: cada casa feia el pa una vegada a la setmana a una de les dues cases[^9]. També coïen calç: a [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] tenien pedres de calç de quan feien obres i es feien el guix ells mateixos. El Josep suposa que baixaven al barranc de la Giserada[^10] a buscar-hi roques calcàries. Les teules eren totes fetes a mà, fetes a la cuixa, algunes queden... es veuen les ditades, la forma de la cuixa... Les feien a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]], i d'allà les pujaven a coll de ruc. El [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]] recordava haver-les anat a comprar ell mateix i haver-les pujat totes amb un ruquet, viatge rere viatge, per fer un teulat; quan la casa es va desfer, les teules van tornar a baixar a la Pobleta.[^14] El [[territori/Casa Joanxic|Joanxic]] li va explicar que abans la gent tenia dinamita, que era molt comuna, potser per les mines. La feien servir per petar pedres. Es podia comprar, i se'n gastava. El que el Josep hi va trobar més van ser sabates: hi havia molt poca cosa, però sabates per tot arreu. Un tipus molt bast, fet amb rodes de vehicle i quatre cintes lligades, una mena de sandàlia que es portava amb mitjons molt gruixuts —«havien de fer molt de mal als peus»—. I què més: quatre eines de ferro, poca cosa. A [[territori/Casa Senterada|Casa Senterada]] tenien una gramola. També va trobar diverses llaunes verdes de l'_Ejército de Tierra_, de Tremp, amb l'escut. A la festa major venia un acordeonista i es posava aquí davant, a la plaça, i ballaven. El Josep Ribera, de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] —88 anys el juny del 2023, per tant nascut cap al 1935—, hi pujava de jove, als anys cinquanta i seixanta. **Eren dos dies i no un.** El **patró** es feia per **Sant Jaume, el 25 de juliol**, que és l'advocació de [[territori/Sant Jaume d'Envall|l'església]]: es deia missa i el poble feia festa, però **no hi havia ball**. La **festa major** era **el 8 de setembre**, el dia de la **Mare de Déu de les Trobades**, i aquesta sí que duia missa i ball, i hi venien els familiars dels altres pobles.[^lf1] La separació té una explicació oral molt versemblant, però la Laura la formula com a hipòtesi —«**suposo que**»—: el juliol era l'època de més feina, la de recollir el blat, i els parents havien de fer **tres hores de camí** per arribar-hi. I no ho diu ella sola. Cinc mesos abans, i sense que ningú li ho preguntés, el **Josep Plasencia** ho havia explicat igual i amb la mateixa raó: «la festa major era per Sant Jaume aquí i **no la celebraven perquè estaven segant**, i llavors la feien al setembre».[^jp10] Això explica les dues versions que corrien. El Josep Ribera diu «per Sant Jaume» i respon que no a la pregunta de si la feien al setembre —i té raó, perquè el que se li estava preguntant era el patró.[^jr1] Hi anaven perquè tenien músic, un acordionista. I el mateix Josep, el Pepito de Ribera, hi pujava de criatura a cantar la missa: eren quatre.[^jr4] A [[territori/Casa Alberto|Casa Alberto]], la casa forta, feien **la cambra** —un local petit, tancadet—: els qui es cuidaven de la festa major hi llogaven el músic i hi paraven el menjar. Menjaves coques i olives i prenies vi, i havies de pagar alguna cosa, «perquè, clar, menjaves la coca… i beure vi». Hi anava el jovent d'[[03. Envall|Envall]] i dels pobles del voltant, «si tenies 18 o 20 anys o 25».[^jr2] Un any hi va haver un grup de nois que van menjar i beure molt, van fer els _gamberros_ i van marxar sense pagar. Els van empaitar per cobrar-los. «I no els havien donat un duro. Un duro era molt en aquell temps.»[^jr3] Totes les cases menys [[territori/Casa Mosquera|Casa Mosquera]], tenien casa, paller i era. N'hi havia que ho tenien junt, n'hi havia que ho tenien separat. Casa Capvert ho tenia separat. Casa Alberto, tot junt i a més a més tenia dues cases més. ## El malnom > [!cite] > > El meu tio ahir em va dir: > Gent d'Amball gent del carrall > Gent de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] gent de la punyeta > > A la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] diuen que els d'[[03. Envall|Envall]] es barallaven continuament... els avocats estavan a Sort, perquè era partit judicial i deian que els avocats de Sort vivien de la gent d'[[03. Envall|Envall]] (una exageració per suposat), perquè sempre estaven en un plet, per un pas, per un camí, per un tros de la muntanya, per les bordes... Els deien _matajutges_. > > (Anna Clarós, Casa Jaumarró, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]) ### Els malnoms de la vall No era l'únic malnom, ni Envall l'únic poble que en tenia. Els dos que corren entre Envall i la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] vénen tots dos d'una història concreta, i tots dos serveixen per riure's del veí. Als de la **Pobleta** els diuen **fatos**, que vol dir *tontos*. Fa vuitanta anys o els que siguin, una **soca** va baixar pel canal de [[territori/La Mola|la Mola]] i el va taponar. Algú va cridar que hi havia **un os**, i va baixar el poble sencer amb forques a caçar-lo. Era un tros de tronc. Després, a la fira, la gent els anava preguntant si tenien **carn d'os** o **greix d'os**. I als d'Envall, **gent del carall**: diuen que un d'allà dalt, menjant conill, es va ennuegar amb un os, i el van haver de baixar corrents a la Pobleta perquè el metge l'hi tragués. «Gent del carall, volen menjar conill i no en saben.» D'aquí surt també una fórmula d'amenaça que es feia servir amb la canalla quan es portaven malament: **«t'enviarem a Envall a prendre modos»**, o **«a la universitat d'Envall»**, que és on t'ensenyarien a viure.[^jp21] ### Matajutges Als d'Envall els deien **matajutges**. Joaquim Barbal recull la forma **aufegajutges** entre les dades del poble,[^m1] i la raó que en donen els veïns és sempre la mateixa: **perquè sempre anaven al jutjat**. El Josep ho diu tal qual —«el mal nom d'Envall era matajutges, perquè sempre anaven al jutjat»—,[^m2] i a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] hi afegeixen que els advocats eren a Sort, que era partit judicial, i que vivien de la gent d'Envall.[^m3] El que es plantejava eren **límits i propietat**, i bona part d'això era [[territori/Serraspina|Serraspina]]: terra comuna, bona, i amb les partions poc clares. L'Eva Perisé, del [[territori/Central de Capdella|museu de Capdella]], hi lliga el malnom directament, i recorda que en aquell temps tot s'arreglava per justícia, amb una fe en la justícia que després s'ha perdut: s'anava a Sort, que hi havia jutjat, o s'anava on hi havia notari, i s'hi provava de fer pactes.[^m4] El cas que ha quedat escrit és el de **la boixera**: una mata de boix que separava una finca de l'[[territori/Casa Alberto|Alberto]] d'una altra de [[territori/Casa Capvert|Capvert]], bona perquè hi remugava el bestiar, i que els va tenir anys al jutjat —«los va costar d'arreglà-ho, tots dos eren del morro fort»—. El Pau de [[territori/Casa Joanxic|Casa Joanxic]] ho tanca amb la frase que val per tot el poble: **«No res, tot plegat pra amprés abandonà-ho tot!»**[^m1] [^m1]: Joaquim Barbal i Gasset, *Una vida a la Vall Fosca* (Lleida: l'autor, 1999), capítol «Envall». [[materiales/Barbal - Envall|Transcripció al vault]]. [^m2]: [[audio/2023.06.04 - Josep - llum, aigua,abandó|Josep, Envall, 4 de juny de 2023]]. [^m3]: Conversa amb Anna Clarós, Josep Montaner i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 12:17. [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^m4]: [Conversa amb Eva Perisé, Museu Hidroelèctric de Capdella, 13 de juny de 2023](audio/2023.06.13%20-%20Eva%20Peris%C3%A9.md), min. 01:02:05–01:02:55. ## Els avals Del que va passar a Envall i a la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] just després de la guerra en queda poca cosa dita. La [[territori/Laura|Laura de Casa Senterada]] n'explica el mecanisme concret, perquè el va tenir a casa. ![[territori/Laura#Els avals]] ## Els maquis, a dos quilòmetres De la guerra que ve després de la guerra, aquí n'hi ha una notícia curta i sense desenvolupar. A **Sellui**, a dos quilòmetres d'[[03. Envall|Envall]], hi va arribar un destacament del **maquis** durant la [^15]**invasió de la Vall d'Aran** (octubre del 1944). Hi van muntar posició, i el que volien era continuar fins a **Talarn** i atacar-lo. No hi van arribar: «aquí els van pelar tots».[^jp23] És l'única entrada del maquis al material del projecte, i està sense contrastar. Val la pena perquè lliga aquesta vall amb dues coses que hi passen a tocar i que fins ara constaven per separat: la **línia de búnquers dels Pirineus** i la ruta de l'[[../Themarium/Guerra Civil/Guerra Civil|exili]]. ## La Festa Major ![[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca#^2c68e1|Els acordionistes de la Vall Fosca]] March i Jordana, E. (2018). _[[materiales/Els acordionistes de la Vall Fosca|Els acordionistes de la Vall Fosca: relats, vivències, episodis, records]]._ Garsineu Edicions. #enllumenantelbuit #Pallars #vallfosca [^1]: _Cañada real_: «Se denominan cañadas reales a aquellas cañadas de uso tradicional en la [[../Themarium/Filosofia de la Terra/Trashumancia]] en España, reguladas por edicto real de Alfonso X el Sabio en 1273. Si bien los caminos trazados por las cañadas luego conocidas como reales eran recorridos usados desde el antiguo por el pastoreo trashumante, el decreto de Alfonso X perseguía la regulación, ordenación y protección de ciertos caminos que por su importancia, uso o ubicación merecían ser preservados de posibles violaciones. Así, junto con la creación del Concejo de la Mesta, quedaron definidas las cañadas reales». [Cañada real](https://es.wikipedia.org/wiki/Ca%C3%B1ada_real) [^2]: [Desamortización española](https://es.wikipedia.org/wiki/Desamortizaci%C3%B3n_espa%C3%B1ola): dicho con las palabras de Francisco Tomás y Valiente, la desamortización española presentó «las características siguientes: apropiación por parte del Estado y por decisión unilateral suya de bienes inmuebles pertenecientes a «manos muertas»; venta de los mismos y asignación del importe obtenido con las ventas a la amortización de los títulos de la deuda» [^3]: [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz]], P. (1845). _Diccionario geográfico - estadístico - histórico de España y sus posesiones de Ultramar_. [^4]: L'edat dels nostres pares. [^d1]: Cartell informatiu al peu del [[territori/Serra de la Cabaneta|dolmen]], [[materiales/Cartell del dolmen d'Envall|transcrit al vault]]: la cronologia de les cambres pirinenques «és coneguda de manera poc precisa», i els indicis situen la majoria «entre el final del Neolític i principis de l'Edat del Bronze, és a dir entre fa poc més de 5.000 anys i fins fa uns 4.000 anys». Els quatre mil anys que es repeteixen al poble són l'extrem baix d'aquesta forquilla. [^cm1]: El nom el dóna el seu marit en conversa a [[03. Envall|Envall]], 16 de juny de 2023, min. 01:27 i 04:11. [[audio/2023.06.16 - Casa Mosquera|Transcripció completa]]. [^5]: Durant els anys 80 el Josep de Casa Marxant amb el mossén i el Quimet, sembla que van baixar dos retaules i uns sants per iniciativa del Josep que veia que l'església estava caient-se. [^6]: Penso al cartel commemoratiu a la sortida de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. [^7]: Com sembla difícil que la [[../Themarium/Memoria/Memoria|memoria]] es quedi am les coses bones de la gent. Més recullo informació, més em topo amb rumors i miseries. Pot ser toca deixar anar les petites históries i quedarse amb l'experiencia del fer i desfer comunitat. La petita comunitat endogámica que no va saber sobreviure a si mateixa i l'envestida del [[../Themarium/Tiempo/Tiempo|temps]] [^8]: Diuen economia de subsistència jo dic, economia d'emergència, una vida en emergència. [^9]: Compartir recursos, com la cooperativa. Tenen pensat forn cooperatiu, aprofitant la calor generada per el forn para qui la necessiti. També forn de ceràmica, exterior [^10]: Topònim sense identificar. Tal com sona no consta al nomenclàtor de l'[Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya](https://eines.icgc.cat/geocodificador/); la forma més propera que hi consta és **la Ginebrada**, amb dues entrades al terme de la Torre de Cabdella i dues més a Soriguera. Ara bé, les de la Torre de Cabdella són 8,5 i 9 km al nord d'[[03. Envall|Envall]], amunt de la vall, cosa que costa de quadrar amb un «aquí» i amb baixar-ne pedra calcària a coll. Els topònims menors sovint no arriben al nomenclàtor, així que probablement només ho resoldrà el mateix Josep. [^11]: Dades demogràfiques i administratives preses de l'entrada «Envall» de la Viquipèdia, que al seu torn cita Josep Iglésies, *El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció*, II (Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981), 92, i Arcadi Castilló i T. Lloret, «La Torre de Cabdella. La Pobleta de Bellveí», a *Gran geografia comarcal de Catalunya*, 12 (Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984). Convé contrastar-les amb els originals abans de fer-les servir en cap text públic. [^12]: La cronologia de la llei és segura; que sigui aquest el procés concret pel qual [[territori/Serraspina|Serraspina]] passa a l'ajuntament de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]] és el que expliquen a la Pobleta i encara no està documentat. Es podria verificar al *Boletín Oficial de Ventas de Bienes Nacionales* de la província de Lleida i al Registre de la Propietat de Tremp. [^13]: Josep Montaner, de Casa Marxant, en conversa amb Anna Clarós i Feliu Martí, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 8 de juny de 2023, min. 08:35–09:35. [[audio/2023.06.08 - La Pobleta. Anna, Josep i Feliu - transcripció|Transcripció completa]]. [^14]: Ibíd., min. 41:52–42:23, on el Josep reporta el que li havia explicat el Joanxic. [^jp1]: [[audio/2023.06.07 - Josep, história i visita del Poble|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 7 de juny de 2023, min. 04:49–05:06. **Les dues xifres són les que diu, confirmades escoltant l'àudio**, i no encaixen amb la resta de fonts: vint-i-nou cases amb noranta persones donen tres per casa, quan totes les altres xifres del poble es mouen entre sis i set. La lectura que ho quadraria és que *casa*, aquí, vulgui dir construcció i no foc — la mateixa distinció que el [[../Lecturas/Bibliografía/Diccionario geográfico Madoz|Madoz]] ja escriu el 1845, quan dóna alhora 12 cases i 9 veïns.[^3] Les noranta persones tampoc quadren amb el cens del 1900, que en dóna 58.[^m1] La sèrie sencera i la hipòtesi, a [[03. Envall#Els números|Els números]]. [^jp2]: Ibíd., min. 05:06. [^jp3]: Ibíd., min. 05:24. Textualment: «quan l'Emiliet tenia 5 o 6 anys, el 36, va pujar un cotxe de la FAI». **Les dues xifres no es poden sostenir alhora.** L'Emili Buñesch Fondevila va néixer el 7 de maig de 1933 —consta a la làpida del [[territori/Cementiri d'Envall|fossar]]—, de manera que el 1936 en tenia tres i els cinc o sis anys el portarien al 1938-39. La làpida és document i mana sobre la data de naixement; però l'any que encaixa amb el fet és el 1936, perquè és quan hi ha patrulles anarquistes i crema d'objectes de culte, i perquè és també l'any en què, a dos quilòmetres d'aquí, van matar el mossèn a la creueta de la missió de la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta]]. Si l'any és bo, l'Emiliet hi tenia tres anys i el que recordava «molt bé» deu ser en bona part memòria rebuda a casa. *(Les notes preses a mà cinc dies després de la conversa ho van resoldre a l'inrevés —«5 anys al 38»—, que és la combinació que no diu ningú.)* [^jp4]: Ibíd., min. 05:24: «que devia tenir 15 o 17 anys». És una **edat**, no un any de naixement; la lectura «del 14 o 17» confonia l'edat amb un possible any de naixement. Si el Pau va néixer cap al 1911, com es dedueix del que en diu Barbal, el 1936 en tenia vint-i-cinc, i l'estimació del Josep va baixa. [^jp5]: Ibíd., min. 11:40–12:00: «estava una màquina baix a la Pobleta que estava fent coses, i **un de la Pobleta** va fer un tros de pista fins al seu bancal; i quan estava la màquina allí van fer baixar els d'Envall». Qui obre la pista és un veí de la Pobleta, no d'Envall. [^lf1]: [[territori/Laura|Laura Fité Monje]], [[territori/La Plana de Mont-ros|la Plana de Mont-ros]], 7 de novembre de 2023, min. 02:24:10–02:24:51. [[audio/2023.11.07 - Laura - Anna|Transcripció completa]]. Textualment: «Al Ball la festa major era el dia 8 de setembre. I llavons lo patró se celebrava per Sant Jaume, dia 25 de juliol… I el 8 de setembre era la festa major que també es feia missa i ball», i «per Sant Jaume no es feia festa major, així es feia missa, tothom feia festa, però ball i així no se'n feia». [^jr1]: Josep Ribera, en conversa amb Anna Claró Canut, la [[territori/La Pobleta de Bellveí|Pobleta de Bellveí]], 16 de juny de 2023, min. 03:30–03:58. [[audio/2023.06.16 - Pobleta - tenebres - Josep Ribera|Transcripció completa]]. L'advocació de sant Jaume consta almenys des del 1777 segons la *Catalunya romànica*, cosa que quadra amb el 25 de juliol. *(La diarització d'aquesta transcripció va desplaçada un torn i encara no s'ha repassat a l'àudio: vegeu-ne la capçalera.)* [^jr2]: *Ibíd.*, min. 03:58–04:59. A 04:50 la transcripció automàtica dóna «et volies» allà on el sentit demana **«i olives»**; pendent de confirmar a l'àudio. Al mateix tram el Josep afegeix que Casa Alberto «ara la va comprar… el Josep», sense que el cognom que dóna el model sigui llegible. [^jr4]: [[audio/2023.11.05 - Bar Felip, Pepito|Josep Ribera, el Pepito de Ribera]], bar de la Pobleta, 5 de novembre de 2023, min. 04:31–04:51. [^jr3]: *Ibíd.*, min. 04:59–05:47. Ho diu amb *un duro*; la transcripció hi encavalca «una peseta» en un tram confús i la xifra exacta queda per confirmar. El tram 05:10, que el model dóna com «donar-los un bany que era una mica radet… i els vins», és el que sostenia la frase que la gent d'Envall «en aquella època eren una mica rarets»: **no es llegeix a la transcripció** i queda pendent d'escoltar. [^tl1]: [[territori/Laura|Laura Fité Monje]], conversa telefònica, 20 de juny de 2023, min. 00:11–00:40. [[audio/2023.06.20 - Trucada Laura|Transcripció completa]]. [^tl2]: *Ibíd.*, min. 00:48–01:18. La Laura no ho dóna com un record seu sinó com una cosa que quadra: «a aquella època un retaule així no a tot arreu se'n feien ni sabien fer». És una veu que corre pel poble i que arriba per més d'un camí. *(Les dues passades de transcripció difereixen en la direcció del moviment; el que s'explica al poble és que el retaule va sortir de la casa cap a l'església.)* [^jp10]: [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 26:52. Ho diu de passada, encadenat a la duresa de la feina d'estiu. [^jp21]: [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 00:00–01:39. [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. [^jp23]: [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 11 de juny de 2023, min. 38:45–39:20. [[audio/2023.06.11 - Josep, Envall, fato, concos|Transcripció completa]]. **Sense verificar**: la data de la invasió de la Vall d'Aran és de context general, no la diu ell. El topònim sona *Celluí* a la gravació. [^jp30]: [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Josep Plasencia]], [[03. Envall|Envall]], 10 de novembre de 2023, min. 00:18–01:08. [[audio/2023.11.10 - Historia Josep|Transcripció completa]]. [^15]: La invasió de la Vall d’Aran, també coneguda com a **Operació Reconquesta d’Espanya**, fou una ofensiva guerrillera antifranquista dirigida pel Partit Comunista d’Espanya i iniciada el 19 d’octubre de 1944. L’objectiu era establir-hi una base republicana i provocar una insurrecció contra el règim de Franco, però la manca de suport popular i la ràpida resposta de l’exèrcit franquista van obligar els guerrillers a retirar-se cap a França pocs dies després. Viquipèdia. «Invasió de la Vall d’Aran (1944)». *Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure*. Consultat el 21 de setembre de 2026. https://ca.wikipedia.org/wiki/Invasi%C3%B3_de_la_Vall_d%27Aran_(1944).