# GOST, La Mercè <iframe src="https://player.vimeo.com/video/513857932?h=fb99567fb7" width="640" height="360" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/513857932">GOST, La Merc&egrave;</a> from <a href="https://vimeo.com/annasubirana">Anna Subirana</a> on <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> > [!info] Gost, la Mercè > 2016 > **[Sylvia Kuchinow](http://sylviakuchinow.blogspot.com/)** il·luminació i ombres > **Anna Subirana** música > **Jordina Biosca** narració > > - Actrius: [Jordina Biosca](http://jordinabiosca.com/portfolio/items/gost-la-merce/) (text), Sylvia Kuchinow (manipulació de la llum), Anna Subirana (cant) > - Públic: Adult i/o adolescent > - Durada: 1h (20’ expo i documental+ 40’ espectacle) > - Prèvia a l’espectacle: Petita exposició del material i fotografies de l’artista i documental. > > [Més info](https://www.annasubirana.com/creacio) Homenatge a l’obra de l’artista Mercè Gost, referent del teatre d’ombres a nivell internacional que ens va deixar el 2015. El procés s’ha gestat de manera col·lectiva, aportant cadascuna de nosaltres el seu llenguatge. Un conte taoista, cançons, llum, música, narracions i ombres protagonitzen aquest espectacle evocant la mirada, l’ànima, la creativitat i l’entusiasme de la Mercè. > Música, text i llum protagonitzen aquest espectacle-homenatge a **[Mercè Gost](https://timeline.marconoris.com/mercè-gost-de-sombras-y-de-luces),** creadora que va **revolucionar el teatre d’ombres dins la cultura contemporània mundial.** > Un conte taoista, les cançons, la música i l’ombra evoquen la seva mirada, l’ànima, l’entusiasme, la creativitat i les llums i ombres d’aquesta gran artista. > El procés ha estat des de la creació col·lectiva aportant cadascuna les nostres arts: l’Anna Subirana, la veu i la música, la Jordina Biosca, la narració i la Sylvia Kuchinow, la llum i l’ombra. Hem fixat moments improvisats per crear un llenguatge afí i íntim entre la imatge, la veu, la música i els espectadors. Des dels seus inicis, hem viscut l’evolució del treball de la Mercè i el seu art, tant participant amb la creació col·lectiva d’alguns espectacles com d’altres tipus de col·laboracions: en ajudanties, en programacions o com a espectadores i fans de la seva feina. L’Anna Subirana i la Sylvia Kuchinow varen participar en la creació de l’espectacle Trans Fugues, premi Serra d'Or a la millor aportació artística de l'any 2000. Per què hem volgut fer un espectacle-homenatge a la Mercè? Perquè vam considerar que malgrat la seva gran qualitat artística, el seu treball amb La cònica/lacònica, juntament amb l'Alba Zapater, era poc conegut. Volem que la gent recordi i gaudeixi del treball que va resultar ser una autèntica innovació dins el món del teatre d’ombres. Això significa un gran repte, i amb humilitat hem creat aquest espectacle que ve acompanyat de tres vídeos: la vida i l’obra de la Mercè Gost, Sota-mínims i Records/Memòries realitzats per l'Harmonia Carmona.Per l’espectacle, fem servir part de l’escenografia de Trans Fugues, objectes seus de treball i algunes de les seves llums i lots. Vam estrenar l’espectacle dins el marc del Festival EVA, En Veu Alta 2016 a les Caves Jaume Giró i Giró de Sant Sadurní d’Anoia, el poble on va néixer la Mercè.  ## No se sap mai Aquell matí com cada matí, el vell va sortir de casa i es va asseure sota el porxat. Va mirar tot allò que tenia al voltant: els camps d’herba fresca, verda i brillant, el cel net i clar, l’horitzó infinit, ocells papallones, i allà en un costat, el tancat on hi havia el seu cavall. Aquell cavall era jove, briós, ple d’energia. Els ajudava cada dia en totes les tasques de la casa i era el sostén de la família . De cop i volta l’animal, com esperonat per alguna força invisible va començar a córrer, va saltar la tanca i va desaparèixer camí enllà. El vell es va quedar quiet, mirant. No havien passat ni deu minuts que els veïns de les cases del voltant ja el venien a informar: -Vell, hem vist el teu cavall! Anava com boig! Cap on anava? Per què corria? Vell, i ara què faràs, quina mala sort que has tingut, quin mal fat! I ell se’ls va quedar mirant a tots i els va contestar: -No se sap mai. L’endemà al matí el vell va tornar a sortir de casa, va tornar a seure sota el porxat i a l’igual que el dia anterior, les coses estaven totes exactament iguals: l’herba, el cel, l’horitzó, els ocells, les papallones, i el tancat. Però allà al tancat, òbviament aquell matí no hi havia el seu cavall. L’home, que esguardava fixament l’horitzó va veure com, d’un petit punt de fuga del camí que s’acostava fins a la finca, s’hi començava a perfilar com un petit nuvolet de pols. Aquella pols s’anava fent cada cop més gran, s’anava acostant cada cop més de pressa, i quan el vell va fixar bé la mirada va poder veure que era el seu cavall que tornava a casa, però, oh sorpresa! , no anava pas sol! L’animal anava seguit de sis bèsties més, igualment joves, brioses, elegants, suades, amb les crineres deixades anar. I a mida que es van anar acostant cap a la casa i que es van anar apropant al tancat, l’una rere l’altra, com si una força invisible les empenyés, van anar saltant al seu interior i allà es varen quedar. Els veïns, que es veu que en aquell moment no tenien feina, que devien estar esguardant per la finestra, de seguida van veure què havia passat i van anar ràpidament a trobar al vell: -Vell! Però que ho has vist? És com un miracle! Ets un home afortunat! A partir d’ara tot anirà molt bé. Ara sí que les coses podran tirar fàcilment endavant. Quina sort que tens. I el vell, se’ls va mirar a tots i els va contestar: -No se sap mai. Tercer dia. El vell torna a sortir de casa. Aquest cop però, no ho fa pas sol: surt amb el seu fill. La resta de les coses estan totes exactament al mateix [[../../Fragmentarium/Lloc|lloc]] on estaven i com estaven el dia anterior. El noi, tan jove i tan impetuós com els mateixos cavalls que han arribat, no vol esperar el pare. Se’n va directament cap al tancat, el salta i ell, que durant la cursa ja ha triat, ja s’ha prendat una [[../../Fragmentarium/Euga|euga]] blanca, forta i altíssima, se n’hi va del dret, l’agafa per la crinera, salta, la munta i l’[[../../Fragmentarium/Euga|euga]]..., bé, sembla que l’[[../../Fragmentarium/Euga|euga]] no té massa ganes de deixar-se muntar per ningú, i amb un gest ràpid i impulsiu, aixeca les dues potes del davant i tira el noi a terra. El noi fa un crit dolorós, fort, quan cau. Les cames li han quedat en una posició molt estranya. Tan aviat hi arriba el vell com apareixen alhora tots els veïns habituals de la casa. Veuen aquella escena desoladora: la cara de dolor del pare i del fill, cada un per les seves pròpies raons. La gent murmura. Tots diuen el mateix: - I ara què farà pobre home? Aquest noi l’ajudava, li feia companyia, ves a saber si no quedarà esguerrat per la resta de la seva vida. Això sí que seria una dissort. La fortuna els ha girat d’esquena. Quina mala sort. I el vell, el vell sense gairebé ni aixecar els ulls va dir: - No se sap mai. Quart dia. Si m’heu anat escoltant, sabreu que tot està exactament igual que durant els dies anteriors. Herba, cel, horitzó, ocells, papallones, els cavalls... L’única excepció és que avui l’home no ha sortit de la casa. S’ha passat tota la nit al costat del llit del fill, agafant-li la mà. Sembla que els dolors del noi remeten i que finalment podrà descansar una mica. El vell mira per la finestra, i com si tornés a veure una escena repetida just dos dies abans, torna a veure, allà, en el punt de fuga de l’horitzó que s'uneix amb el camí que porta a la casa, un nuvolet de pols. A mida que aquest núvol torna a créixer i fer-se més gran i s’apropa, l’home pot veure que també, sí, també són cavalls com l’anterior vegada, però aquest cop no venen pas sols. Muntant-los hi ha tota una colla de genets: son soldat, van bruts, empolsegats, i porten armes. Quan arriben a la casa, sense ni un Déu vos guard entren directament fins arribar a l’habitació del noi. En veure aquella estampa, de seguida queda tot descartat. Venen a buscar xicots per emportar-se’ls a la guerra, però aquell, aquell no els servirà: ves a saber ni tan sols si tornarà mai més a caminar. Els soldats marxen. Però els veïns venen. De seguida li ho expliquen tot al vell. Els soldats han anat de casa en casa i s’han emportat els nois més joves, els més forts. Ves a saber si tornaran mai més. Ves a saber si ben aviat no seran morts. En canvi, en canvi el vell ha tingut sort. Les coses li aniran bé: si més no tindrà el seu fill al costat per sempre més. Oi que n’és d’afortunat? I si m’heu escoltat, tots sabreu què va contestar: - No se sap mai. --- **Prólogo** Existe una vieja historia procedente de la antigua China sobre un campesino al que se le escapó un caballo. Cuando sus vecinos fueron a ofrecerle sus condolencias, él respondió simplemente: «quizá». Al día siguiente su caballo volvió acompañado de seis caballos salvajes. Sus vecinos volvieron, ésta vez para expresarle su sorpresa y alegría por esta buena suerte. De nuevo, él respondió: «quizá». Al día siguiente, intentando montar uno de los caballos salvajes, su hijo se rompió una pierna. Los campesinos se compadecieron de este revés de la fortuna, pero una vez más el campesino respondió simplemente: «quizá». El día siguiente trajo la llegada de oficiales del ejército obligando a los jóvenes a enrolarse, pero dejaron al hijo de lado a causa de su pierna rota. Los vecinos se reunieron entonces, para exclamar qué bien había salido todo, pero el campesino simplemente dijo: «quizás». ![[files/2016 - No se sap mai.pdf]]